La Via Augusta
La Via Augusta és un dels carrers més antics de Barcelona. Va ser construïda pels romans i creuava tota hispània vorejant la Mediterrània fins arribar a Càdis des dels Pirineus. A Barcino, però, s’hi accedia per una via secundària.
Comparatives
La Via Augusta a l’alçada del carrer Ganduxer l’agost del 2012. Font: Pròpia
Cotxes creuant el pas a nivell de la Via Augusta a l’alçada del carrer Ganduxer l’any 1950. Font: www.arxiufotografic.bcn.cat
Si comparem la fotografia actual amb l’antiga, veiem que tot ha estat força modificat. De totes maneres, però, sé amb certesa que el punt en què la fotografia antiga es va fer és aquest ja que la foto de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, venia acompanyada d’una breu explicació en que ens diu que el pont de la fotografia es trobava a la Via Augusta, a l’alçada del carrer Modolell.
Els canvis que s’han produït en el període de temps de 62 anys són exagerats. D’una banda, veiem que el pont ha estat eliminat i no hi ha cap tipus de desnivell. Si ens hi fixem, en la fotografia antiga, sota el pont, apreciem unes vies de tren. Actualment, tot això ha estat anivellat amb asfalt i els cotxes circulen com en la majoria de carrers de Barcelona. A més, totes les edificacions s’han fet noves i no se’n conserva cap.
Pel que vaig comprovar fent el meu treball, aquesta és una de les zones de la qual podem parlar de canvi exageradament.
Pont al carrer Madolell a la Via Augusta l’any 1950. Font: www.arxiufotografic.bcn.cat realitzada per J. Estorch.
Via Augusta amb el carrer Madolell al fons l’agost del 2012. Font: Pròpia
En aquest cas la cruïlla de la Via Augusta coincideix amb el carrer Ganduxer. Les diferències tornen a ser espectaculars. Tot el sòl ha estat asfaltat i cap de les casetes baixes de la fotografia antiga es pot apreciar en l’actual, això vol dir que totes les edificacions que trobem ara són relativament recents.
Tot està molt més organitzat en l’actualitat: l’espai de circulació és molt més ample i les cases estan distribuïdes amb un cert ordre ( en dues fileres a banda i banda del carrer).
Una altra diferència que evidencia el canvi d’època són els cotxes. Fixem-nos en el detall del cotxe de la fotografia de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, totalment diferent dels actuals.
Podem destacar, també, l’aspecte urbanístic que ha pres la zona, amb les parades d’autobús, els semàfors, la senyalització, els ferrocarrils catalans...que ens corroboren que aquesta zona ha patit un gran canvi en els darrers 60 anys.
Cites de la Via Augusta a Últimas tardes con Teresa
<< ¡Mira, la señorita!>>, decía Maruja apuntándola con el dedo: vista y no vista desde un tranvía (la señorita en la puerta de la universidad, con montgomery y bufanda a cuadros y libros bajo el brazo, fumando y hablando con un grupo de estudiantes), o desde la cera de la Vía Augusta, un día que él acompañó a la criada hasta su casa ( Teresa y su coche deslizándose lentamente junto al bordillo, frente a un bar, llamando a alguien con el claxon), o desde el anfiteatro en un cine de estreno (acompañada de un joven y atlético negro, avanzando por la suave pendiente alfombrada de la platea). P.107.
Esa misma tarde, al entrar en el pequeño y desierto bar de la Vía Augusta donde la universitaria le esperaba (desde primeros de septiembre no se citaban en la clínica, y él llevaba tres días sin ver a Maruja), Teresa le echó los brazos al cuello diciendo: -Esta noche ponte elegante. Estamos invitados a cenar en casa de unos amigos. P.398.
Las estrellas se apagaban y una claridad rojiza se extendía al fondo de la Vía Augusta. P.410.
Último intento: el pequeño bar de la Vía Augusta que habían frecuentado la semana pasada. P.424.
Aquella tarde se acercó por la torre de los Serrat en la Vía Augusta. P.462.
Institut Juan Manuel Zafra
