El Turó de la Rovira i les bateries antiaèries
El Turó de la Rovira és un turó de Barcelona amb molta història. Fa més de 262 metres d’alçada i ens permet tenir una visió de 360 graus de Barcelona, és per aquest motiu, que s’ha convertit en el mirador de la ciutat.
Inicialment, el turó de la Rovira no estava poblat, però quan Barcelona va començar a créixer molta gent va construir-se allà mateix les seves casetes d’estiueig. Això va passar poc després del 1886, any en el qual es va instal•lar a mig turó el dipòsit de les Altures, de la Companyia d’Aigües de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XX, però, com que Barcelona havia seguit creixent, la construcció de cases al Turó de la Rovira va augmentar. Es van començar a construir un seguit de casetes amb jardí, on anaven a estiuejar els burgesos.
Ara bé, fora del que pot semblar tot això, el Turó de la Rovira esdevingué un punt clau per la guerra civil espanyola a Barcelona i la postguerra. Això és perquè durant la Guerra civil, la Defensa Especial contra Aeronaus de la República (DECA), va decidir instal•lar allà una bateria antiaèria per defensar Barcelona, el 1937.
A la postguerra, però, un cop aquestes bateries van quedar inservibles i fora d’ús, va tenir lloc un altre fet molt rellevant al Turó de la Rovira: s’hi a iniciar el barraquisme. Va haver-hi un augment de la immigració (sobretot d’Andalusia), i la falta d’habitatge va fer que els immigrants construïssin en el que havien estat les bateries antiaèries, les seves barraques. Aquesta etapa de barraquisme al Turó de la Rovira, va durar des de finals de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a la dècada dels 90, assolint el seu punt àlgid a la dècada dels 50 en la qual s’ambienta la novel•la Últimas tardes con Teresa.
Sembla ser, però, que les barraques es varen disposar de manera ordenada i van arribar a haver-ne unes 110. Els habitants, rondaven els 600. Per aquest motiu, l’any 1963, la companyia d’Aigües de Barcelona, va instal•lar a dalt del turó un altre dipòsit circular d’aigua pera bastir els barraquistes. Veiem encara el dipòsit en les fotografies actuals.
L’agost del 2006, l’Associació de Veïns de Can Baró, va iniciar un projecte per rehabilitar i recuperar els elements històrics del Turó de la Rovira. En tot aquest procés es van enretirar les runes que hi havia allà gràcies a la col•laboració de 20 joves que provenien de diferents llocs del món. Avui dia, ja trobem al turó uns cartells informatius que ens expliquen la història del lloc ja que tot allò forma part de la propietat del Museu d’Història de Barcelona.
Comparatives
Vista general de la part més occidental del Turó de la Rovira el juny del 2012, amb el dipòsit circular al cim. Font: Pròpia
Vista general de la part més occidental del Turó de la Rovira l’any 1965 aproximadament, amb el dipòsit circular al cim; a sota mateix, la casa Bach i el gran mur de contenció dels seus jardins afrontats al carrer Gran Vista. Font: V.A. El Carmel Ignorat. Història d’un barri impossible. Barcelona. Agència de promoció del Carmel i entorns. S.A., 2007
Si comparem les dues fotografies del Turó de la Rovira veiem que hi ha coses que han canviat molt com ara l’augment de construccions i d’altres que continuen igual com el dipòsit d’aigua facilitat per la companyia d’Aigües de Barcelona. No obstant, si generalitzem podem dir que, en aquest cas l’indret ha patit un canvi ja que no té res a veure tot allò que abans rodejava el turó amb tot el que el rodeja en l’actualitat.
Hi ha un detall que es pot observar i és que gràcies a la comparació de les dues fotografies, podem apreciar el desordre urbanístic que caracteritza el barri del Carmel on se centra l’acció del llibre Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé.
Bateria nº 3 en la dècada dels 40. Font: V.A. El Carmel Ignorat. Història d’un barri impossible. Barcelona. Agència de promoció del Carmel i entorns. S.A., 2007
Bateria nº 3 el juny del 2012. Font: Pròpia
Entre la foto antiga i l’actual, trobem forces diferències. D’una banda, el canó que ocupava la bateria en la foto antiga, ja no hi és en l’actual. Observem, també, que s’ha enderrocat part de la bateria i s’han posat baranes de seguretat.
Cal fixar-se atentament en el cel de la foto per veure que la ratlla que marca l’horitzó ha canviat. En la foto antiga, gairebé no hi havia cap edifici que sobresortís dels altres, cas contrari en l’actualitat. A més, en certs punts podem veure que les edificacions s’han estès i que, per tant, Barcelona ha crescut.
Tenint en compte tot l’exposat, doncs, arribo a la conclusió de que la vista des d’aquest indret ha patit un canvi i de que la bateria antiaèria també ja que la seva funció ha variat dràsticament.
Cita del Turó de la Rovira a Últimas tardes con Teresa
La colina se levanta junto al parque Güell, cuyas verdes frondosidades y fantasías arquitectónicas de cuento de hadas mira con escepticismo por encima del hombro, y forma cadena con el Turó de la Rubira, habitado en sus laderas, y con la Montaña Pelada. P.36.
Institut Juan Manuel Zafra
