El cementiri de Montjuïc, o del Sud-oest, fou construït l’any 1883 a causa de les necessitats que generava l’augment demogràfic de les ciutats després d’enderrocar les muralles. A més, les epidèmies com la febre groga o la còlera van causar la mort de moltes persones. La ignorància de l’origen, les causes i els mitjans de transmissió de les malalties units als problemes nutritius i econòmics de la població de Barcelona van provocar que l’índex de mortalitat es disparés entre els anys 1820 i els 1890. Tot això, sense comptar les morts per causes de vellesa, en una població amb una esperança de vida mitjana de 50 anys.

Per aquests motius, el cementiri de Poblenou, no podia acollir tots els difunts. Així, impulsat per l’alcalde Rius i Taulet es va construir el cementiri del Sud-oest basat en els plànols de l’arquitecte Leandre Albareda.

Al 1885, el cementiri va rebre la primera onada massiva de difunts (1.300 en total).

Per últim, cal destacar un aspecte rellevant del cementiri del Sud-oest: El fet que trobem diferents tombes modernistes de famílies adinerades, cosa per la qual, passejar per aquest cementiri és més interessant i agradable que passejar per un on les tombés són totes iguals i sense cap tipus de decoració.