L'Avinguda del Paral·lel
L’Avinguda del Paral•lel, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona fins la Plaça d’Espanya va ser un punt d’oci i d’espectacles de la Barcelona del segle XIX. Així, comptava amb nombrosos teatres (com el Victòria), cabarets i altres sales d’espectacle. L’avinguda es va arribar a convertir en el contemporani Montmartre de l’època, fins el punt que va arribar a tenir un edifici molt semblant al famós Moulin Rouge: El Molino.
Com amb tots els carrers tractats en el meu treball cal fixar-se en el nom que li ve donat, en aquest cas, pel fet que el traçat de l’avinguda coincideix amb el d’un paral•lel terrestre. Tot i que des de la seva inauguració el 8 d’octubre de 1894 l’avinguda ha tingut diferents noms tals com l’Avinguda del Marqués del Duero (des del 1874), l’Avinguda del Francesc Layret (des del 1932), l’Avinguda del Marques del Duero (des del 1939) i l’Avinguda del Paral•lel (des del 1979), sempre ha estat popularment coneguda amb el darrer nom.
Ara, tot i ser una avinguda força concorreguda, no té el mateix esperit que tenia anys enrere a causa de la diversitat d’activitats afegides en l’avinguda.
Comparativa
Vista de l’avinguda del Paral•lel amb el cafè “Español”.Cotxes circulant. Font: Pròpia
Vista de l’avinguda del Paral•lel amb el cafè i el cinema Español. Una bicicleta i un tramvia circulant. Font: www.arxiufotografic.bcn.cat realitzada per J. Francés Estorch.
Les dues fotografies mostren el Bar Espanyol situat a l’Avinguda del Paral•lel. Tot i que el bar s’ha mantingut al llarg del temps (millorant l’edificació, evidentment), tal i com em van confirmar els seus propietaris. De totes maneres, el seu entorn ha canviat de manera notable cosa que es fa notar en les noves edificacions, en els nous vehicles, en la senyalització... A més, podem dir que l’ambient de les dues fotografies ha canviat, segurament per la progressiva urbanització i pel fet que, com deia abans, l’esperit de festa i d’emoció que donaven els espectacles de l’avinguda ha desaparegut.
Cita de l'Avinguda del Paral·lel a Últimas tardes con Teresa
Cuando estaban en el Paralelo, le ordenó a Teresa que doblara por una calle a la izquierda y que parase en la entrada. P.381.
Institut Juan Manuel Zafra
